Salut

L’objectiu de la salut pública és prevenir els riscos que poden afectar la salut col·lectiva i també a promoure hàbits i estils de vida saludables. El control de la contaminació de l’aire, de l’aigua, dels animals formen part de la seva competència. 

La prevenció i les campanyes de sanitat en diferents àmbits reforcen l’activitat diària dels serveis municipals pel que fa als controls sanitaris als establiments, espais públics i al carrer.

 

 Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Just Desvern
 Avinguda de la Indústria, s/n. Sant Just
 Telèfon: 93 470 06 89
 Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
 C. Jacint Verdaguer, 90. Sant Joan Despí
 Telèfon: 93 553 12 00
 web csi.cat/ciutadans/centres/hospital-moises-broggi/
 CAE Cornellà de Llobregat
 C. Bellaterra, 41, 4a planta. Cornellà de Llobregat
 Telèfon: 93 471 10 00
 web csi.cat/ciutadans/centres/cae-cornella-de-llobregat/
 Emergències sanitàries
 Telèfon: 061




1.Control de plagues Urbanes

Actuacions municipals i recomanacions

La presencia de plagues urbanes està lligada a aspectes com la densitat demogràfica, l’activitat humana i econòmica, la generació de residus sòlids, l’abocament d’aigües residuals i el tipus de construcció dels edificis.

La superfície urbanística de Sant Just és gran i això fa que també ho sigui la xarxa de clavegueram.

La plagues que es troben a Sant Just Desvern estan estretament lligades a aquesta xarxa que actua de “cau” tant per a la rata de claveguera (té incidència durant tot l’any) com la panerola americana (té incidència durant la primavera i l’estiu, quan l’augment de la temperatura afavoreix la seva procreació).

L’Ajuntament de Sant Just Desvern manté un dispositiu de control de plagues urbanes a la via pública, a la xarxa de clavegueram i als edificis de titularitat municipal, durant tot l’any.

Aquest dispositiu es basa en els principis de minimització dels riscos per a la salut de les persones i la disminució de l'impacte sobre el medi. Inclou la prevenció de l'aparició de plagues amb un pla de vigilància i inspecció continuats en zones que puguin ser focus, així com un protocol per actuar quan se’n detecta la presència.

Un punt clau per a l'èxit de les actuacions és la col·laboració de tots els agents implicats en el seu desenvolupament: tant altres organismes de l'Administració pública com la pròpia ciutadania. El bon manteniment dels immobles de propietats privades contribueix al fet que les plagues no s'estableixin ni proliferin.

Un altre aspecte en el qual s'intervé des de l'Ajuntament és en el control dels solars sense edificar i dels patis abandonats. La proliferació de vegetació i la presència de restes orgàniques fan que rosegadors/es i insectes trobin un hàbitat idoni per viure i reproduir-se. És per això que des de l’Administració es vetlla perquè les persones propietàries mantinguin els patis i els solars en condicions higièniques.

Per evitar la proliferació de rosegadors/es i d’altres plagues a la via pública, l'Ajuntament de Sant Just Desvern té contractada permanentment una empresa externa que porta a terme tasques de control i prevenció. Aquesta empresa realitza els tractaments trimestrals de desratització, desinsectació i desinfecció (DDD) als espais i edificis de titularitat pública, així com a la xarxa de clavegueram i a la via pública.

A banda dels controls rutinaris, sempre que es rep una queixa de la ciutadania per la presència de rates o d’altres plagues a la via pública, es fa una inspecció de la zona i , si cal, es reforça amb el tractament que sigui més adient, ràpid i que tingui menys impacte ambiental.

Què és pot fer a nivell particular i quins consells es recomanen?

1. Què s’ha de fer quan es detecta una plaga a la via pública?
Contactar amb l’Ajuntament per informar de la incidència.

2.Com?
A través del telèfon 93 480 48 00 (Servei de Salut Pública), instància o línia 900.

3.Què s’ha de fer quan la plaga es troba dins un domicili, una comunitat de veïns o una propietat privada?
Primer cal determinar quin tipus de plaga és, ja que d’això dependran el tractament i les actuacions posteriors. Per exemple: algunes paneroles poden venir del clavegueram, però d’altres només viuen en pisos, locals i zones comunitàries.

Després , cal detectar els punts d’entrada i proliferació de la plaga i conèixer l’abast del problema. S’hauran de revisar a fons la finca (habitatges, locals, zona de comptadors, pàrquing, etc.) i les diferents estructures (canonades i escomeses de connexió al clavegueram, desguassos, cambres sanitàries, parets, terres, etc. ).
Per últim, s’ha de planificar el tractament, que pot incloure l’ús de productes biocides i la posada en pràctica de mesures preventives i/o correctores.

Rosegadors/es a les zones enjardinades

Mètodes de prevenció/recomanacions

· Els/les rosegadors/es proliferen quan tenen a la seva disposició refugi i aliment.
  ⇒ Si controlem la disponibilitat d’aquests factors ,podem controlar la població.

· Les palmeres sense podar afavoreixen el seu refugi.
  ⇒ Recordeu podar les palmeres.

· Les tanques amples i espesses impedeixen que es puguin retirar els residus del seu interior.
  ⇒ Fer un bon manteniment de les tanques i no oblidar el gruix amb una mesura adequada.

· Les plantes aromàtiques generen una especial atracció als/les rosegadors/es.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes aromàtiques.

· Els residus que queden a les papereres sense tapar i el seu contingut, si no es recullen diàriament, afavoreixen la proliferació de rates.
  ⇒ Tapeu bé les papereres i recordeu recollir els residus diàriament.

· Les enfiladisses protegeixen els/les rosegadors/es i amaguen els residus orgànics que poden caure en aquesta zona impedint la seva retirada.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes enfiladisses.

· Els arbres fruiters són una font d ’aliments disponibles per a les rates.
  ⇒ Si retireu els fruits (dàtils, olives, etc...), controlarem la quantitat d’aliment disponible.

· Els fruits caiguts són focus de menjar i afavoreixen que tinguin més temps per a la seva reproducció.
  ⇒ Recolliu el fruits caiguts.

· Els cúmuls de restes orgànics són un excel·lent refugi per a les rates.
  ⇒ Recolliu les restes orgàniques.

· Si els cúmuls de vegetació són molt densos, impedeixen la detecció i tractament de rosegadors/es.
  ⇒ Procurar que els cúmuls de vegetacions no siguin densos.

Manteniment de les arquetes netes de paneroles

Amb la arribada de les altes temperatures , els insectes es tornen més actius i per aquest motiu cal prendre algunes precaucions per evitar molèsties .

Les paneroles vermelles (Periplaneta americana) i negres (Blatta orientalis) necessiten obscuritat i humitat per reproduir-se, com en el cas de les clavegueres.

L’Ajuntament les tracta periòdicament, però, en les propietats particulars també hi ha llocs òptims per reproduir-se.

Consells i informació pràctica:

· Segellar les esquerdes i buits que poden existir en banys i cuines.
· Buidar freqüentment les galledes d’escombraries .
· Insistir en la neteja de les restes d’aliments.
· Fer tractaments a les arquetes .
· Fer registres de sanejament: a les càmeres de ventilació i als desguassos dels patis per evitar que quedin secs (que siguin tipus sifònic).
· Revisar les connexions de les mànegues d’electrodomèstics com rentadores i rentavaixelles amb els baixants, per tal que aquests siguin hermètics.
· Revisar el bon estat de les connexions dels safareigs i vàters que no tinguin forats o escletxes.
· En els garatges comunitaris fer inspeccions : a les reixetes de recollida d’aigua i a les arquetes d’acumulació i bombament.

2. Control de Mosquits
El mosquit tigre és una espècie que no diposita mai els ous en aigües en moviment, com rius i rieres, ni en superfícies i/o volums d’aigua grans (més de 200 l) com els estanys. En el seu origen, dipositaven els ous en els forats dels arbres que en ploure s’omplien d’aigua; tot i això, aquesta espècie s’ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, fa l’oviposició a l’interior de qualsevol envàs que contingui aigua, per exemple: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de sota testos, etc. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 10 dies.

Els punts de cria, a més de trobar-se en cases habitades, es troben sovint en terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, ja que és en aquests indrets on acostuma a haver recipients descuidats que contenen aigua de pluja. També es poden localitzar punts de cria a la via pública, com ara: embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

L’Ajuntament disposa d’un servei de control de mosquits a tot el terme municipal de Sant Just Desvern, contractat amb el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. L’àrea tractada representa aproximadament unes 25.000 hectàrees de les quals 9.000 es troben en el delta del riu. En aquesta zona conformada per l’activitat del Llobregat coexisteixen zones turístiques, agrícoles i naturals que obliguen a un control de mosquits complex i especialitzat.

El control que es realitza es basa en mètodes de lluita integrada que, al mateix temps que aconsegueixen la màxima eficàcia, tenen un efecte mínim sobre el medi ambient. El concepte de lluita integrada inclou i combina en un mateix àmbit tots els recursos de lluita contra els mosquits: la lluita química, les modificacions físiques del medi, la lluita biològiques i les accions culturals.

Periòdicament es fa el tractament dels embornals i de les zones de risc per acumulació d’aigua o per excés de vegetació. S’atenen les demandes puntuals de la ciutadania. I es fan documents informatius i campanyes preventives i de sensibilització

Mesures preventives generals

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors en els quals es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats sota els testos, etc.), i evitar la seva inundació, per exemple, invertint-los. En el cas d’elements fixos i objectes que no es puguin retirar, s’han de revisar atentament almenys dos cops per setmana i eliminar qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir. En els cas dels plats de testos, quan aquests no puguin retirar-se, cal mantenir-los secs. Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir algun tipus de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que aquests es mantinguin tapats, mitjançant una tapa o una tela mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima). En recipients destapats (per exemple, bevedors per a animals), cal que l’aigua es renovi dos cops per setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigües de les teulades han de mantenir-se netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua, així com l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com la sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les basses o les piscines, cal actuar de manera que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir completament eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, aquestes han d’estar tapades o en condicions higienicosanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adients per evitar la proliferació de larves de mosquits. Les basses o els estanys han d’estar també en condicions que no suposin focus de cria per a aquests mosquits.

Mesures preventives específiques en determinats espais públics:

• Cementiris: cal que tots els recipients contenidors de flors o objectes ornamentals impedeixin l’acumulació d’aigua lliure accessible als mosquits. Es pot mantenir la humitat, per exemple, mitjançant esponges, fibres absorbents o gels hidropònics, foradant els recipients per la base, o bé introduint sorra o altres materials, com ara perlita, que permetin la presència d’aigua, però la facin inaccessible als mosquits. Es pot optar també per l’ús de flors artificials o l’ús de testos amb plantes naturals.

• Escoles i altres equipaments: els elements de joc no han de tenir aigua estancada, especialment en èpoques de vacances, que és quan hi pot romandre més temps. En cas que hi hagi pneumàtics destinats als jocs, aquests han de mantenir-se secs, preferentment mitjançant perforació o bé col·locant-los semienterrats en posició vertical.

• Horts, solars i finques en desús: cal mantenir aquests espais lliures de possibles focus de cria de mosquits, amb especial atenció a la brossa, les eines de treball i els elements de mobiliari abandonats. En cas que hi hagi dipòsits d’aigua, s’han de mantenir tapats o coberts amb tela mosquitera.

• Determinades activitats comercials i industrials (centres de jardineria, circuits de karts i minimotos, clubs nàutics, instal·lacions d’hibernació de barques, instal·lacions agrícoles i ramaderes, etc.), que disposin de punts d’acumulació d’aigua, per a l’ús de pneumàtics o altres elements de risc: cal una vigilància periòdica dels punts de risc per evitar la proliferació dels mosquits. En aquests àmbits, el control dels possibles focus de cria de mosquits ha d’incorporar-se als plans interns de seguretat i higiene de les empreses.

• Centres que emmagatzemen i manipulen pneumàtics fora d’ús (PFU) i deixalleries: cal mantenir la perifèria de les zones d’emmagatzematge de pneumàtics usats i de deixalles lliures de vegetació i d’objectes que puguin acumular aigua i afavorir la cria del mosquit tigre. L’apilament dels pneumàtics usats s’ha de fer en columnes verticals i s’han de cobrir amb lones sempre que sigui possible. A més, cal garantir una bona rotació dels pneumàtics i prioritzar la destrucció ràpida dels pneumàtics provinents de zones afectades, i la trituració dels PFU al més aviat possible.

• Circuits de reg i embornals: les tasques de manteniment i gestió d’espais públics han de tenir en compte els circuits de reg per tal d’evitar que s’entollin en determinats espais, així com la neteja d’embornals de manera que aquests no puguin esdevenir focus de proliferació de mosquits per l’acumulació de matèria orgànica (fulles) i aigua.

• Masses d’aigua en parcs i jardins: les tasques de manteniment de llacs, estanys o masses d’aigua de parcs i jardins han de tenir en compte de no deixar les instal·lacions sense cap tipus de recirculació d’aigua o amb uns nivells que permetin l’establiment de mosquits.

Avisos: al telèfon de l’Ajuntament, instància, línia 900. Al Consell Comarcal del Baix Llobregat. www.elbaixllobregat.net/mosquitigre/es
 
3. Control de plagues d'Aus urbanes
Algunes aus, sobretot els coloms, han trobat en les ciutats una alternativa al seu medi natural: poden niar i refugiar-se en les edificacions i obtenen aliment amb facilitat. Les aus urbanes poden ocasionar problemes de salut, urbanístics, especialment als edificis, i originar diferents molèsties, principalment d'higiene.

Per mirar de conciliar l'existència de coloms a la ciutat amb l'assegurament de la salubritat pública, es recomanen les següents mesures:

•Aplicació de mesures dissuasives als diferents edificis que presenten mancances estructurals i que són aprofitades per les aus per aixoplugar-se i niar.
•Neteja a fons dels espais ocupats pels coloms, on l’acumulació de colomassa i d’altres restes és important. I, si s’escau, retirada sanitària dels nius que hi puguin haver.
•Possible captura selectiva i eliminació d’exemplars un cop s’hagin pres les mesures pertinents. •Prohibició de donar de menjar als coloms als carrers del municipi.
•Si s’escau, contracte amb una empresa especialitzada en control d’aus urbanes per poder dur a terme el servei.  
4. Prevenció i control de Legionel·la
La prevenció i el control de la legionel·losi és un dels objectius de salut pública dins de l’estratègia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. És una malaltia que afecta les vies respiratòries i que en els casos més greus es presenta com una pneumònia. Pot arribar a ser molt greu i, fins i tot, provocar la mort.

És un bacteri ambiental i es troba molt estès a la natura: en llacs, rius i estanys. Del medi natural pot passar a colonitzar els sistemes d'aigua calenta i freda dels edificis o altres sistemes que necessiten aigua per funcionar i, si troba les condicions que afavoreixen el seu creixement (temperatura, nutrients en aigua estancada, etc.) comença a multiplicar-se. Si la instal·lació disposa de sistemes productors d’aerosols, aquestes microgotes d'aigua poden contenir  legionel·la i convertir-se en focus d’infecció per a les persones que les inhalin i desenvolupar una legionel·losi.

Les competències municipals en matèria de prevenció i control de legionel·losi es poden dividir en dos àmbits: com a titulars d'instal·lacions, (l’Ajuntament té les mateixes obligacions que les empreses que tenen instal·lacions de risc) i com  a administració competent en les activitats de control (funció inspectora de les instal·lacions de baix risc i de col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en cas de brot epidèmic).

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:

• El compliment dels programes d'autocontrol (manteniment, neteja i desinfecció) basats en el sistema d'anàlisi de perills i punts de control crític per a la prevenció de la legionel·losi en les instal·lacions de titularitat municipal.
• El manteniment i el control del cens d'empreses amb torres de refrigeració i condensadors de vapor
• La funció inspectora de les instal·lacions de baix risc: instal·lacions d’ús col·lectiu que acumulin aigua freda per al seu funcionament i produeixin aerosols, com ara les fonts ornamentals.
• La col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en la investigació dels possibles brots epidèmics.

L’ Agència de Salut Pública de Catalunya duu a  terme les inspeccions de les instal·lacions d’alt risc (control sanitari), la vigilància sanitària i la gestió dels possibles brots epidèmics al municipi.

Normativa específica:

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 

5. Aigües de consum humà
L'aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la supervivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones. És un factor essencial en tots els sectors per al desenvolupament econòmic i social. Alhora, l’aigua és un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual s’ha de tenir cura per poder garantir-ne la qualitat.

L’aigua pot actuar com una font important de difusió de malalties si no arriba al consumidor final amb la garantia sanitària suficient. Pot ocasionar malalties que, la majoria de vegades, cursen amb diarrea i febre. És per això que totes les parts implicades en el subministrament d’aigua a la població han de prendre les mesures oportunes per prevenir els riscos associats al consum d’aigua.

L’Ajuntament, com a responsable del subministrament d’aigua a la població, independentment de si es fa gestió directa o indirecta, ha d’assegurar que l’aigua subministrada a través de qualsevol xarxa de distribució, cisterna o dipòsit mòbil en el seu àmbit territorial és apta per al consum humà en el punt de lliurament, i vetllar pel compliment de les obligacions dels titulars d’activitats comercials o públiques associades a l’aigua de consum humà.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
•El control analític periòdic de la xarxa d’abastament d’aigua de consum humà fins al punt de lliurament al consumidor en el cas de gestió directa, o la supervisió d’aquest control en el cas de gestió indirecta.
• El control analític periòdic de les cisternes o dels dipòsits mòbils fins al punt de lliurament al consumidor, si és procedent.
• L’elaboració, actualització i aplicació dels protocols d’autocontrol si l’Ajuntament gestiona de forma directa el subministrament.
• En el cas de gestió indirecta, la supervisió dels protocols d’autocontrol, verificant que se’n faci una actualització i una aplicació correctes.
Normativa específica:

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.
6. Control Sanitari de les piscines d'ús públic
Les piscines públiques (municipals, de poliesportius, cases de colònies, cases de turisme rural, urbanitzacions, càmpings, hotels, etc.) són instal·lacions per a l’esbarjo o per a l’exercici i han de complir uns requeriments constructius, d’ús i de manteniment. Aquestes instal·lacions han de reunir les condicions adequades per a les quals han estat destinades, alhora que han de ser llocs segurs i confortables tant per a les persones que hi treballen com per a les persones usuàries i el públic en general.

Les persones usuàries d’aquestes instal·lacions estan exposades a tots els riscos que hi estan associats, amb l’agreujant que la major part del cos està desprotegit. Per tant, la possible transmissió de les malalties infectocontagioses que poden presentar-se en les instal·lacions comunitàries per a l’ús lúdic o esportiu de l’aigua, com per exemple els típics peus d’atleta, fa necessària una adequada i acurada vigilància d’aquestes instal·lacions.

El control sanitari s’ha de dur a terme amb un seguit d’intervencions que han d’impedir una proliferació dels microorganismes presents en l’aigua, com ara fongs, virus i bacteris, lligats principalment a processos gastrointestinals, problemes oculars i dèrmics. També és important garantir un tractament correcte de l’aigua.

Com a gestor del risc per a la salut derivat de les piscines d’ús públic, l’Ajuntament ha d’establir una vigilància d’aquestes instal·lacions per tal de tenir sota control el risc sanitari que poden presentar.
L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
• L’autorització de les piscines que s’instal·lin al seu terme municipal.
• La vigilància i el control sanitari (inspecció i supervisió dels plans d’autocontrol) de les piscines d’ús públic.

Normativa específica:

Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.
7. Control Sanitari s'establiment que realitzen pràctiques de tatuatge i pírcing
L’extensió d’un model estètic que comporta la decoració del cos humà amb tatuatges o micropigmentacions sobre la pell i perforacions per posar-hi anells, arracades i altres objectes metàl·lics pot donar lloc a l’aparició d’establiments on, exclusivament o juntament amb altres activitats, personal sense formació sanitària es dedica a la realització d’aquestes pràctiques. Amb l’ús d’aquestes tècniques es produeix una perforació de la pell i, per tant, es trenca la barrera de protecció més externa del cos. Això suposa un risc potencial per a la transmissió de malalties a través de la sang (com el virus de la immunodeficiència humana i causant de la sida, o el virus de l’hepatitis B o C, etc.) associat a aquestes pràctiques. També pot causar, entre d’altres, infeccions per bacteris o fongs si les tintes utilitzades són defectuoses, o al·lèrgies si el sistema immunitari de la persona reacciona davant dels materials utilitzats.

Per això és necessari controlar aquest sector i garantir que les activitats es realitzen en condicions higienicosanitàries (inclosa una formació sanitària per als professionals), amb la finalitat de protegir la salut del personal aplicador i de les persones usuàries d’aquest servei.

Els ajuntaments tenen la competència per gestionar el risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing, tant en els establiments com en les parades ambulants que s’instal·len al seu municipi durant les fires, congressos i altres esdeveniments:

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
a. L’autorització sanitària de funcionament dels establiments sedentaris i ambulants instal·lats dins del seu terme municipal.
b. La vigilància i el control de les condicions higienicosanitàries dels establiments (sedentaris i ambulants) on es duen a terme les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing.
c. La comunicació a l’Agència de Salut Pública de Catalunya dels establiments autoritzats.

Normativa específica:

Decret 90/2008, de 22 d’abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es duen a terme aquestes pràctiques.
9. Control sanitari dels aliments
La seguretat dels aliments és un tema de vital importància al món sencer. Els ciutadans i les ciutadanes volen tenir cada vegada més informació sobre els productes que mengen i beuen, i tenen com a expectatives legítimes no solament estar segurs davant dels riscos reals, sinó també sentir-se allunyats de la sospita permanent. Els principals problemes de salut relacionats amb el consum de productes alimentaris, continuen sent les toxiinfeccions alimentàries que es manifesten freqüentment en forma de brots. En tots els casos, donen lloc a afectacions gastrointestinals. La Salmonel·la, vehiculada per la maionesa i d’altres ovoproductes, és el microorganisme responsable de la major part dels brots, tot i que en els darrers anys estan disminuint.

D’altres gèrmens responsables de brots, tot i que en menor freqüència, estan molt relacionats amb la contaminació per part de les persones que manipulen els aliments. Cal recordar també que els paràsits presents en alguns peixos (com per exemple l’Anisakis) o els productes químics (com per exemple els metalls pesants, els sulfits o la histamina) presents en alguns productes alimentaris poden posar en perill la seguretat d’alguns aliments.

Com a gestor del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris, l’Ajuntament ha de controlar les activitats desenvolupades pel comerç minorista, la restauració, la producció d'àmbit local i el transport urbà d'aliments.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
a. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris (comerç minorista i restauració).
b. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en els mercats ambulants i les fires del municipi.
c. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en la producció d’àmbit local.
d. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en el transport d’aliments dins del municipi.

Normativa específica

- Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de venda ambulant o no sedentària.
- Reglament 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen les normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.
- Reglament (CE) 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
- Reglament (CE) 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària.
10. Animals de companyia

La presència d’animals de companyia a les ciutats ha augmentat molt en els darrers anys i, en conseqüència, també han incrementat les implicacions que això suposa per a la convivència ciutadana.
La tinença d’animals de companyia (gats, gossos, fures, etc.) exigeix una responsabilitat especial, tant pel que fa als drets com als deures de les persones que en són propietàries en relació a l’animal, la resta de persones, la ciutat i altres espècies animals i vegetals que conviuen de forma natural en l’ecosistema urbà.

Les competències de l’Ajuntament

1. Gestió del cens municipal d’animals de companyia (gossos, gats i fures).
2. Recollida de les comunicacions de pèrdues d’animals per part de les persones propietàries.
3. Recollida i control dels animals abandonats, perduts, malferits, perillosos, ensalvatgits o morts.
4. La disposició d’un centre d’acollida o el contracte amb un centre extern d’acollida per als animals perduts, abandonats o malferits.
5. El decomís d’animals de companyia si hi ha indicis de:
  • Maltractament o tortura.
  • Símptomes d’agressions físiques.
  • Desnutrició i deficient atenció veterinària.
  • Permanència en instal·lacions inadequades.
  • Altres... (veure Ordenança reguladora de la protecció i tinença d’animals)
6. Notificació a la persona propietària d’un animal trobat a través d’un xip (termini de 20 dies per recuperar-lo).
7. Identificació, esterilització i vacunació dels animals de companyia recollits sense propietària o propietari.
8. Captura en viu de gossos, gats i fures amb materials en bon estat que no estiguin malmesos i no perjudiquin els animals.
9. Inspecció i vigilància dins del terme municipal:
  • D’animals de companyia
  • De nuclis zoològics
10. Aïllament o decomís dels animals de companyia als quals s’hagi diagnosticat malalties que suposin un risc per a persones i altres animals, previ informe dels departaments competents en medi ambient i sanitat animal.
11. Sanció de les infraccions lleus, greus i molt greus d’acord amb el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals i l’Ordenança Municipal Reguladora de la Protecció i Tinença d’Animals.
12. Control de gossos potencialment perillosos:
  • Tramitant el permís de llicència i conducció.
  • Portant un control en el registre municipal de les races de gossos potencialment perillosos.
  • Sancionant, si s’escau.

Recordeu que els gossos de raça potencialment perillosa han de comptar amb una llicència de conducció que s’ha d’actualitzar cada 5 anys, han d’anar lligats i amb morrió per la via pública, mai poden ser conduïts per persones menors d’edat i només poden ser conduits d’un en un (un gos per persona).

Decàleg dels deures de les persones propietàries d’animals de companyia

1. Identifica el teu animal de companyia amb microxip i amb placa d’identificació.
2. Censa’l al registre d’animals de companyia del municipi i/o al registre ANICOM de la Generalitat.
3. En cas de canvi de municipi o mort de l’animal, cal donar-lo de baixa del cens de l’Ajuntament.
4. Recull els excrements del teu gos i evita que orini a les façanes dels edificis i al mobiliari urbà. Intenta rentar amb aigua l’orina de l’animal.
5. Treu-lo a passejar i porta’l lligat per la via pública. A Sant Just Desvern hi ha zones d’esbarjo per a gossos (és un bon espai per a la seva socialització).
6. No està permès portar animals de companyia als parcs infantils.
7. No està permès donar de menjar ni rentar els animals a la via pública.
8. En cas de pèrdua o desaparició d’un animal de companyia, cal comunicar-ho a l’Ajuntament.
9. No abandonis els teus animals.
10. Recorda que has de mantenir el teu animal en bones condicions higienicosanitàries.
11. Recorda que cal garantir el benestar i la seguretat de l’animal.
12. Recorda que l’animal ha de rebre atenció veterinària i cal garantir la seva salut.
13. Recorda que cal mantenir actualitzada la cartilla sanitària de l’animal.
14. Recorda que l’animal ha d’estar ben alimentat i allotjat.
15. I recorda que la criança d’animals domèstics en domicilis particulars serà considerada com a centre de cria i, per tant, haurà d’estar sotmesa als requisits d’aquests centres.

En aplicació del Text Refós de la Llei de protecció dels animals, decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril i de l’Ordenança reguladora de la protecció i tinença d’animals, de 26 de novembre de 2012, les persones podran ser sancionades.

Ordenança reguladora de la protecció i tinença d'animals
Ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana

11. Els gats de carrer

L’increment de la sensibilitat social respecte la protecció animal va plantejar com un dels objectius de les polítiques municipals garantir una bona convivència entre els animals i les persones a la ciutat. Una de les mesures adoptades ha estat la creació de colònies i punts d’alimentació de gats de carrer controlats per l’Ajuntament, l’Associació protectora d’animals SOS Gats i Gossos Sant Just i persones voluntàries identificades.

Per tal de garantir el control dels gats de carrer es porten a terme diferents accions: esterilitzacions per evitar la seva proliferació, controls veterinaris, alimentació equilibrada i condicionament d’espais per descansar i aixoplugar-se, entre d’altres.

Per a la creació de colònies de gats controlades i punts d’alimentació, la metodologia que s’utilitza i que ofereix la millor solució són els programes de captura, esterilització, i retorn dels animals (CES) a la colònia original o la reubicació en un altre espai. Aquesta opció permet eliminar les molèsties produïdes per les concentracions de gats sense control (orines, vocalitzacions durant períodes d’estrès, baralles freqüents, etc.) i també permet controlar i reduir el nombre de gats a llarg termini. Amb les colònies s’aconsegueix reduir els riscs sanitaris i evitar la superpoblació, tot millorant la qualitat de vida dels animals i de les persones.

Per gestionar adequadament les colònies són necessaris els següents passos:

a. Contactar amb SOS Gats i Gossos Sant Just i l’Ajuntament per establir les colònies i punts d’alimentació, per procedir a esterilitzar-los, vetllar pel bon estat dels animals, alimentar-los amb pinso i aigua únicament en els llocs autoritzats i avisar de qualsevol canvi a la colònia o punt, entre d’altres aspectes.

b. Definir les colònies, els punts d’alimentació i el nombre d’animals que les integren. A Sant Just hi ha dues colònies establertes, una a la zona de Camp-Roig i una altra a l’entorn del Walden-7. Tots aquests animals són controlats per persones voluntàries i per l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just, sota la supervisió de l’Ajuntament.

c. Conèixer la situació dels gats de carrer per poder establir prioritats, confeccionar els pressupostos i dictar les mesures necessàries per al bon funcionament del programa. Les actuacions que es proposen són les següents:

- Establir el nombre i la localització de les colònies i els punts d’alimentació.
- Estimar el nombre d’individus que pertanyen a cada colònia i a cada punt.
- Establir quines són les colònies i punts que haurien de ser reubicats.
- Identificar les àrees d’actuació prioritàries.

d. Captura

Uns dies abans de la captura és aconsellable col·locar, al lloc on es realitzarà la captura, una gàbia desactivada, de manera que els gats s’hi acostumin. El dia anterior a la captura programada és preferible no donar-los menjar, per tal de facilitar l’entrada a la gàbia. Si els gats resten més de 4 hores dins les gàbies, cal que disposin d’aigua neta. Les captures durant la nit anterior a la cirurgia són les més indicades, atès que els gats no han de menjar durant les 12 hores prèvies a l’operació. Són necessàries diverses batudes per garantir que tots els gats no esterilitzats siguin capturats. Tots els gats amb identificació que siguin capturats són tornats a les persones propietàries. Els gats domèstics que no estiguin identificats amb xip, poden ser capturats i esterilitzats si
són trobats al carrer i se’ls pot buscar una persona adoptant.

e. Trasllat

Els gats capturats són traslladats als centres veterinaris abans de 12 hores des de la seva captura. Les gàbies de trasllat han de ser segures i fortes i és preferible cobrir la gàbia amb una manta per calmar l’animal durant el transport. En els dies calorosos, cal tenir en compte el temps que romandran els animals dins del vehicle.

f. Centre veterinari

Un cop al centre veterinari, es practica una revisió veterinària dels gats capturats. Si els animals presenten alguna malaltia greu que sigui difícil de tractar o que pugui contagiar la resta de la població, es valorarà la viabilitat del tractament i es prendran les mesures adequades en cada cas. Només seran esterilitzats i retornats a la colònia els gats sans.

g. Esterilització

Es practica l’histerectomia a les femelles i l’orquiectomia als mascles. Aquest tipus d’intervenció elimina els comportaments més molestos, com les baralles freqüents, les vocalitzacions, i el marcatge amb orina. Els gats són tornats a la colònia quan s’han recuperat de l’anestèsia i després del període d’observació que els serveis veterinaris considerin oportú. Normalment són alliberats l’endemà de la intervenció quirúrgica. Se’ls subministra un antibiòtic de llarga durada per tal de reduir la possibilitat d’infecció derivada de l’operació, així com per prevenir infeccions subclíniques.

h. Marcatge

Durant l’anestèsia, s’extirpa el quart superior esquerre de l’orella de les femelles i el dret de la dels mascles que s’hagin esterilitzat. Aquest tipus de marcatge facilita la identificació dels gats ja esterilitzats a distància, i evita la seva recaptura. A més, facilita la identificació de qualsevol gat nou que s’incorpori a la colònia i que es vulgui esterilitzar. És un procediment indolor i que cicatritza ràpidament.

i. Devolució a la colònia o al punt d’alimentació

Els animals són alliberats després del període d’observació a la mateixa localització on van ser capturats o en llocs prèviament establerts per a la seva reubicació. Disposen d'aigua i aliment fresc prop del lloc on són alliberats.

j. Alimentació

Els gats són alimentats amb pinso sec diàriament i disposen sempre d’aigua neta i fresca. S’acostuma als gats a alimentar-se al mateix lloc i a la mateixa hora per facilitar l’observació de la colònia. Els recipients de menjar han de tenir un disseny estèticament acceptable i s’han de col·locar amagats a les àrees de vegetació, poc visibles, per tal d’afavorir la bona acceptació del programa per part de la ciutadania. No es poden deixar mai aliments a terra.

k. Mesures higièniques sanitàries

La incidència de malalties de contagi en éssers humans és escassa. No obstant, la transmissió de malalties es pot minimitzar amb una higiene adequada de la colònia que es treballa i aplicant el seny. Si en algun moment puntual es posen restes de menjar, s’ha d’esperar a que els gats acabin i, posteriorment, netejar l’espai. També s’han de netejar les àrees on els gats hagin realitzat les seves deposicions.

l. Seguiment i control posterior a les esterilitzacions

L’única manera de garantir l’èxit del model captura/esterilització/retorn (CES) a la colònia o punt d’alimentació, és duent a terme una gestió continuada de la colònia o del punt d’alimentació. Així, per tal d’arribar a una regulació i control eficaç i minimitzar el riscs sanitaris, la fase d’esterilització inicial dels animals ha de continuar amb un programa de seguiment que inclogui els següents apartats:

- Subministrament diari d’aliment (pinso sec) i aigua fresca.
- Neteja periòdica de les zones destinades a l’alimentació i a les deposicions.
- Supervisió periòdica de la colònia o del punt d’alimentació.
- Captura i esterilització dels gats nous que s’incorporin a la colònia per tal d’evitar l’inici d’un nou cicle reproductiu que faria fracassar l’esforç realitzat i els recursos destinats.

Malgrat el programa CES (captura, esterilització, retorn), anualment es recullen més d’una trentena de cries de gat al carrer (principalment de jardins i naus privades). Aquestes cries són rescatades i donades en adopció a través de l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just i la Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM-Fundació Daina).

L’Ajuntament, amb la col·laboració de SOS Gats i Gossos Sant Just, treballa per reduir els problemes de salubritat, vetllar pel benestar dels gats amb la ciutadania i potenciar la sostenibilitat de l’espai. És per aquest motiu que, a través de la reutilització de contenidors que ja no es fan servir i materials en desús de la deixalleria (capses de poliespan, garrafes, safates...), es fabriquen CatHotels (contenidors grans condicionats perquè els gats puguin menjar, beure i, si ho volen, protegir-se del fred, la calor o el soroll) o CatDonalds (contenidors més petits que els serveix per menjar i beure).

L’objectiu d’utilitzar contenidors és aconseguir que el veïnat i la ciutadania ho percebin com un espai net i decent, i s’evitin problemes de salubritat i actes vandàlics cap aquests animals. Les persones voluntàries, són les encarregades d’alimentar els gats i tenir els espais en condicions.

12. Les adopcions d'animals de companyia
L’Ajuntament de Sant Just Desvern vetlla per la defensa i la protecció dels animals. Des del mes de juliol de 2019, la Protectora d’Animals de Mataró (SPAM-Fundació Daina) s’encarrega de recollir i acollir els animals de companyia de Sant Just Desvern que han estat abandonats sense identificació o que, per diferents motius, han de romandre als seus centres d’acollida. Tant l’Ajuntament com la Fundació treballen pel foment de les adopcions.

L’adopció representa un compromís personal important i potencia el respecte vers els animals i l’acollida en un entorn familiar. Les persones interessades en conèixer tota la feina que es fa des de la Societat Protectora d'Animals de Mataró, podeu prémer l’enllaç de la web: www.protectoramataro.org, o seguir les xarxes socials de la protectora:

Facebook:  https://www.facebook.com/protectoramataro/
Instagramhttps://www.instagram.com/protectoramataro/
Twitter:  https://twitter.com/protemataro

D'aquesta manera, podeu veure les fotografies dels animals en adopció i obtenir les dades de contacte de les persones responsables. La Protectora de Mataró també té en funcionament diverses campanyes d'adopció per facilitar que els animals que ho tenen més difícil puguin ser adoptats. Us podeu informar d'aquestes campanyes entrant en aquest enllaç:
https://www.protectoramataro.org/ca/campanyes-adopcio-spam-daina-2019
 
Les condicions per adoptar un animal de companyia són les següents:

a. Abans de ser adoptats, els animals han de fer un estada mínima de 20 dies al centre d’acollida.
b. Un cop passat aquest període, si les seves condicions de salut i de conducta ho aconsellen, passen al programa d’adopció.
c. Els animals adoptats es lliuren identificats amb microxip, desparasitats, vacunats i esterilitzats.
d. La persona adoptant ha de ser major d’edat.
e. S’estableix un període de prova de 20 dies després de l’adopció. En cas de l’aparició d’una malaltia o un problema d’adaptació, hi ha un compromís de devolució de l’animal adoptat i es pot adoptar un altre animal.
f. Cal formalitzar l’adopció amb un document on es signa el compromís.



1.Objectius
• Elaborar el diagnòstic de salut del municipi i elaborar un programa de promoció de la salut conforme a aquest diagnòstic, en col·laboració amb els serveis de salut privats i públics del municipi.

• Dissenyar un programa anual, amb projectes i activitats periòdiques adreçats als diferents col·lectius i la ciutadania en general.
2. Més + per la salut
a. Descripció
Es tracta d’un programa de tallers i d’activitats referents a la salut en un sentit ampli i global, en el qual participen els i les professionals dels centres escolars, de l’Àrea Bàsica de Salut i de l’Ajuntament. Col·labora la Diputació de Barcelona.

En la realització dels tallers i activitats participen de manera voluntària persones relacionades amb l’ àmbit de salut i professionals de l’àmbit públic i privat.

Va adreçat a l’alumnat, al professorat i a les famílies del municipi.

Es fa cada any durant el mes de novembre.

Paral·lelament al mes de la salut, es fa una fira on els diferents serveis públics i privats informen la població sobre temes de salut i sobre les prestacions que s’ofereixen.

Programació i l’avaluació

b) Objectius
  • Facilitar la promoció d’actituds i hàbits saludables.
  • Reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut.
  • Detectar precoçment els problemes de salut.
  • Avançar en l’elaboració de materials i actuacions de promoció de la salut.
  • Consolidar la coordinació del diferents professionals que participen en el programa: personal sanitari, equips d’assessorament psicopedagògic, Ajuntament, centres educatius i altres entitats.

c) Eixos fonamentals
  • L’exercici físic.
  • Educació postural.
  • Educació mediambiental.
  • Alimentació saludable.
  • El consum de drogues legals i il·legals.
  • Prevenció del consum de tabac.
  • Els trastorns de la conducta alimentària.
  • La salut afectiva i sexual.
  • L’autoestima i les relacions igualitàries
  • I altres temes proposats pel professorat i per les famílies
3. Activitats diverses
a) Relacionades amb la prevenció i l’exercici físic
- Instal·lacions esportives municipals: Complex Poliesportiu de la Bonaigua Pistes poliesportives de les Escoles Publiques. Parcs a l’aire lliure.
- Estructures de jocs saludables en Doctor Ribalta, Plaça de la Pau i el Mil·lenari.
- Estructures per a exercici físic de gent adulta i gent gran: Plana Padrosa i Indústria 53.
- Caminades per les rutes PAFES, alguna senyalitzades, i activitat física organitzada a la Bonaigua, cada dimecres. Hora de sortida 10,30 hores al Parador
- Caminada Popular, que s’organitza anualment al voltant del Dia Mundial de l’Activitat Física, 7 d’abril.
- Activitats als equipaments municipals.

b) Xerrades i activitats relacionades amb la Salut Mental
- Xerrada que organitza l’Associació Salut Mental Baix Llobregat al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, 10 d’octubre.
- Altres activitats organitzades per l’Associació Salut Mental Baix Llobregat, en col·laboració amb l’Ajuntament.

d) Servei de Prevenció de Drogodependències
És un servei orientat a la prevenció del consum de substàncies addictives. La seva finalitat és el consum responsable i la reducció de riscos mitjançant la formació de professionals, la informació als joves i la intervenció directa amb els menors.
Més informació: de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, al Servei de Benestar Social de l’Ajuntament o al telèfon 93 480 48 00.
4. El Consell Municipal de Salut
El Consell Municipal de Salut és un organisme consultiu per a la participació ciutadana en les matèries d’interès municipal que afectin de manera directa o indirecta la salut en l’àmbit de Sant Just Desvern.

1.Reglament Text publicat al BOP del 25 de març de 2014.

2. Comissions de treball Agents dels serveis públics i privats del camp de la salut treballen en equip per millorar la prevenció al municipi, a través de les tres comissions de treball.

2.1 Salut mental
2.2 Malalties cròniques
2.3 Acompanyament emocional